Els colors

Un dels elements bàsics a la hora d’elaborar un missatge visual és el color, que està present en tots els aspectes de la identitat empresarial i de marca. Les empreses poden fer que el color sigui l’element principal de la seva identitat utilitzant un únic color o una paleta de colors. Si el color s’utilitza uniformement en una sèrie d’elements de la identitat, s’acaba convertint en la rúbrica de l’empresa.

Aprendre a veure el color i obtenir una interpretació de les seves propietats ha de ser el punt de partida si desitgem realitzar un tractament eficaç d’aquest en les diferents aplicacions gràfiques que fem.

En properes entrades parlaré dels diferents sistemes cromàtics però a l’entrada d’avui no vull entrar en aquest tema ni en tecnicismes, del que us vull parlar és del significat dels colors.

Els colors no només ens serveixen per representar la realitat en imatges, sinó que també poden parlar per si mateixos, cada color és un signe que té el seu significat. Els colors prenen diferents significats segons com els analitzem: de forma connotativa (psicològica), simbòlica, esquemàtica, emblemàtica, senyalètica o convencional.

Avui us parlaré del significat psicològic basant-me en la psicologia dels colors que va estudiar àmpliament Goethe examinant l’efecte del color sobre els individus.

Psicològicament quan parlem del color ens referim a les diferents impressions que es desprenen de l’ambient creat pel color, que poden ser de calma, alegria, plenitud, opressió, violència...

Negre: És el símbol del silenci i misteri, però com tots els colors, té connotacions positives i negatives i a vegades també pot significar impur o maligne. El negre pot conferir noblesa i elegància, sobretot quan és brillant.

Blanc: Aquest color, com el negre, es troba a l’extrem de la gama dels grisos. Té un valor límit, freqüentment extrems de brillantor i de saturació, i també un valor neutre (absència de color). També és un color latent capaç de potenciar els altres colors veïns. El blanc pot expressar pau, felicitat, actiu, pur i innocent; crea una impressió lluminosa de buit positiu i d’infinit. El blanc és el fons universal de la comunicació gràfica.

Gris: És el centre de tot, però és un centre neutre i passiu, que simbolitza la indecisió i l’absència d’energia, expressa dubte i melancolia. Simbòlicament, el blanc i el negre, amb les seves gradacions de gris, són del color de la lògica i de lo essencial: la forma. Per altra banda, el blanc i el negre juntament amb l’or i el plata, són colors de prestigi.

Colors metàl·lics: Tenen una imatge llustrosa, adoptant les qualitats dels metalls que representen. Donen una impressió de fredor  metàl·lica, però també donen una sensació de brillantor, luxe, elegància, per la seva associació a la opulència i als metalls preciosos.

Groc: És el color més lluminós, més càlid, ardent i expansiu. És el color del sol, de la llum i de l’or, i com a tal és violent, intens i agut. Solen interpretar-se com animats, excitants, afectius i impulsius. També el podem relacionar amb la natura.

Taronja: Posseeix una força activa, radiant i expansiva. Té un caràcter acollidor, càlid, estimulant i una qualitat dinàmica molt positiva i energètica.

Vermell: Significa vitalitat, és el color de la sang, de la passió, de la força bruta i del foc. Color fonamental, lligat al principi de la vida, expressa la sensualitat, la virilitat, l’energia; és efusiu i agressiu. El vermell és el símbol de la passió ardent i desbordada, de la sexualitat i de l’erotisme. En general els colors rojos solen ser percebuts com a agosarats, sociables, excitants, potents i protectors. Aquest color pot significar còlera i agressivitat. Així mateix es pot relacionar amb la guerra, la sang, la passió, l’amor, el perill, la força, l’energia... Estem parlant d’un color càlid, associat amb el sol, la calor, de tal manera que és possible sentir-se més acalorat  en un ambient pintat de vermell, tot i que objectivament la temperatura no hagi variat.

Blau: És el símbol de la profunditat, immaterial i fred. La sensació de calma que provoca el blau és diferent a la tranquil·litat o serenitat terrestres, propis del verd. És un color reservat i entra dins dels colors freds. Expressa harmonia, amistat, fidelitat, serenitat, calma... i té la virtut de crear la il·lusió de retrocedir. Aquest color s’associa amb el cel, el mar i l’aire. El blau cel pot suggerir optimisme, però com més clar sigui més perd l’atracció i es torna indiferent i buit. Com més s’enfosqueix més atrau cap a l’infinit.

Violeta: És una barreja de vermell i blau i és el color de la moderació, de la reflexió i de la claredat. És místic, melancòlic i podria representar també la introversió. Quan el violeta deriva al lila o morat, s’aplana i perd el seu potencial de concentració positiva. Quan aquest color tendeix al porpra projecta una sensació de majestuositat.

El verd: És el color més tranquil i sedant. Evoca a la natura, la frescor i la vegetació. És el color de la calma indiferent: no transmet alegria, tristesa o passió. Quan una cosa reverdeix suscita l’esperança d’una vida renovada. El verd que tendeix cap al groc, cobra una força activa i solejada; en canvi, si predomina el blau resulta més sobri i sofisticat.

El marró: És un color sever, confortable, relacionat amb la masculinitat. És evocador de l’ambient de tardor i dona la impressió de gravetat i equilibri. És el color realista, potser perquè és el color de la terra.